Pensamientos varios

 Por muy difícil y complicado que haya sido 2020, cuando eche la vista atrás, siempre podré decir que lo usé de la mejor manera posible. Salut i música

 El futuro no está en ningún sitio. El futuro no existe, es hoy y, hay que crearlo todos los días.

 Pensava aquests dies passats que la meua tia Carmen anava a passar aquesta malaltia i, estava convençut que no tardaría molt.  Potser eren les ganes que així fos, sabia que era una malaltia molt greu i, segur que la passaria, però per desgràcia no ha estat així.  Recorde moltes coses, tantes que seria interminable la llista, però no em vull estendre molt.  De totes les coses que trobaré a faltar de ma tia, si hi ha una que sobresurt de totes és, que quan em donava un bes, m'ho donava tan fort que em quedava l'oïda com un xiulet, jo li ho deia i, ella  em donava un altre bes encara més fort.  Tardaré molt temps en adonar-me que ja no está açi amb nosaltres però per molts anys que passen, mai la oblidaré.   Tia, ens veurem en l'eternitat. Adeuuuuuuuuu PD: Libro recomendado. El corazón con que vivo de Peridis.